La natura morta, o bodegó, és un gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruites, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.
Amb orígens a l'antiguitat i molt popular a l'art occidental des del segle XVII, la natura morta dóna a l'artista més llibertat compositiva que d'altres gèneres pictòrics com el paisatge o els retrats. Les natures mortes, particularment abans de 1700, sovint contenien un simbolisme religiós i al·legòric amb relació als objectes que representaven. A grans trets, a l'Europa meridional es va preferir el naturalisme de Caravaggio i es va posar menys èmfasi en el minuciós detallisme propi del nord d'Europa.[1] Molts pintors de natures mortes de tot Europa van identificar i van desenvolupar separadament pintures de "gerros i flors", "cuina i mercat" i "esmorzar i dinar".[2] A França, els pintors de natures mortes es van veure influïts tant per l'escola septentrional com per la meridional, manllevant de la pintura de vanitas dels Països Baixos i dels arranjaments lliures d'Espanya.[3]
Algunes natures mortes modernes trenquen la barrera bidimensional i empren tècniques mixtes tridimensionals, fent servir també objectes trobats, fotografia, gràfics generats per ordinador o so i vídeo.
