Dijous Gras, Jarder o Llarder, també conegut com el "Dia de l'ou i el porc" o "Dia de la truita", és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català. Cau sempre en lluna nova. El costumari d'aquest dia ve marcat pels àpats dinsl’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les butifarres d’ou i la coca de llardons. Les celebracions a l'aire lliure són protagonitzades per jornades gastronòmiques dedicades als productes del porc, pels Concursos i Mostres de Truites realitzats pels alumnes de les escoles i altres col•lectius i pels aplecs gastronòmics.
Antigament era molt comú que aquests dies els infants féssin captes d'ous per les cases, per elaborar les truites i la resta d'exquisideses de la jornada. A Mallorca, on el Carnaval es coneix com els "DarrersDies", és costum farcir les ensaimades i les coques de productes porcins, com la sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa. El refranyer fa referència a aquesta jornada "Per Dijous Llarder botifarra menjaré" i "Per Dijous Gras, botifarra fins al nas".
Us passo la recepta de coca de llardons.És súper fàcil de fer i surt molt més econòmica que comprar-la a la pastisseria.
La recepta:
Ingredients:
2 làmines de pasta de full rectangulars
150g de llardons
150g de sucre
pinyons
1 ou
anís i canyella (opcionals)
Preparació:
Estirar una làmina de pasta de full sobre una plata recoberta amb paper de forn, pintar-la amb una mica d’anís i espolsar-la amb canyella (opcional). Escampar per sobre elsllardons una mica picats i la meitat del sucre, deixant un marged'undit a tot el voltant.
Pintar el marge amb ou batut amb l'ajut d'un pinzell.
Cobrir amb l'altra làmina de pasta de full i marcar tota la vora amb una forquilla per tal d'enganxar les dues capes. Punxar una mica la pasta de full per tal que no s'infli, pintar-la amb la resta d'ou batut i espolsar-la amb sucre i pinyons. Coure la coca al forn a 190º fins que sigui daurada, uns 30 minuts.
Botifarra d’ou
Ingredients:
2/3 parts de papada de porc
1/3 part de panxeta de porc
Sal
Pebre
Elaboració
En primer lloc trinxeu la carn de porc i afegiu 18g/kg de sal i 3gr/kg de pebre. A banda heu de batre 8 ous/kg de carn amb 20gr/kg de sal. Barregeu els ous batuts amb la carn i embotiu la massa als budells prims del porc de manera que quedi molt tou ja que, al bullir, l’ou augmenta de volum i podria trencar els budells. Ho poseu en aigua bullent a 100 graus i reguleu el foc per a mantenir-lo a 80 graus durant una hora i quart. Quan la botifarra sigui bullida la submergiu en aigua freda durant dos minuts i la poseu a la nevera per a poder-la consumir fresca.
Setmana Santa
En el calendari cristià, la Setmana Santa és la festa més important. Commemora l'entrada de Jesucrist a Jerusalem, la seva mort a la creu i la seva resurrecció.
La Setmana Santa inclou diverses celebracions:
• el divendres de Dolors, és el divendres anterior al diumenge de Rams.
• el dissabte de Passió
• el dia de Rams commemora l'entrada de Jesús a Jerusalem.
• el dilluns Sants'incien els cicles de processons de Setmana Santa en moltes localitats.
• el dijous Sant celebra l'últim sopar.
• el divendres Sant recorda la crucifixió.
• la Vetlla Pasqual en la nit del dissabte Sant, celebra la nit Santa de la Resurrecció del Senyor.
• el diumenge de Pasqua celebra la Resurrecció.
• el dilluns de Pasqua.
La Setmana Santa se celebra a la primavera, però no s'escau en una data determinada del calendari, sinó que es determina d'acord amb el calendari lunar.
Als Països Catalans hi ha diverses tradicions populars relacionades amb la Setmana Santa:
• el tortell el Dia de Rams, i la mona de pasqua , de xocolata o de pa de pèssic, el Diumenge de Pasqua o el Dilluns de Pasqua.
• les celebracions de processons religioses, amb figures religioses, penitents, i moltes vegades manaies o armats, que són formacions de confrares vestits amb l'uniforme dels antics soldats romans, així com les representacions teatrals de la Passió en diferents pobles i viles; per exemple, la Passió d'Esparreguera, la Passió d'Olesa de Montserrat, la Passió de Benetússer o el Diumenge de Rams d'Elx.
Història del CARNESTOLTES
El Carnestoltes avui dia és una festivitat on tothom s'ho passa bé, organitza balls, jocs i tot tipus d'activitats relacionades amb aquesta festa.
Si busquem a l'Enciclopèdia Catalana la paraula CARNESTOLTES, la trobarem explicada com un període de divertiments públics que precedeix l'èpocad'austeritat i penitència de la Quaresma. Antigament i també en l'actualitat durant aquestes festes la gent es disfressa, i abans i potser encara en pobles molt remots quan algú veia pels carrers a una persona que no anava disfressada l'empaitavenamb una escombra, l'enfangaven, li llençaven serradures i cendra per tal d'embrutar-lo i quedar d'alguna manera disfressat. És per això que durant aquests dies les persones no partidàries del Carnestoltes procuraven quedar-se a casa i no voltar pels carrers, esperant l'arribada de la Quaresma.
També abans es reunia tot el poble en una plaça i pujant a sobre d'una tribuna començaven a fer crítiques d'allò que els desagradava, podien dir qualsevol cosa, i tothom teniadret a fer-ho, això sí, ho feien amb una màscara per no ser reconeguts i no tenir problemes.
El Carnestoltes prové d'èpoques molt antigues, èpoques en què la natura es mostrava més dura. L'home durant l'hivern observava que tot semblava mort: les fulles dels arbres queien, bufaven freds vents, la pluja es tornava neu, la nit era molt llarga i el sol escalfava poc.
És per això que l'home ha de fer quelcom per fer passar l'hivern ràpidament i és d'aquí d'on surten les festes i les cel•lebracions.
Tot i així, no se sap gairebé l'origen del Carnestoltes, se sap que organitzaven gresques i balls i moltes bromes, però a mesura que passava el temps s'anaven creant problemes. Al 1616 practicaven famoses festes, balls, saraus, màscares, caputxades, farses, entremesos i altres coses de folga i entreteniment.
És quasi bé el que fem a l'actualitat, però hi falta el personatge principal. Amb les guerres del 1640 fins al 1714 la cosa va empitjorar, ja que les guerres no permetien cel•lebrar festes i molt menys la del carnestoltes.
Va ser Carles III quin'aixecà la prohibició i el carnaval tornà a prendre una nova embranzida. A partir d'aquest moment les festes van començar a estendre's per tot arreu.
Tot anava molt bé fins que va arribar la Reial Pragmàtica de 1773, que prohibia les màscares, caretes i els saraus. Tot i així la gent feia els ulls grossos i el carnaval es cel•lebrava igualment.
A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa quedà prohibida a tot l'estat espanyol.
Tot restà prohibit, tan sols els infants la podien recordar tot disfressant-se, portar caretes o anar a enterrar la sardina.
Ara és quan el carnestoltes poc a poc torna a prendre forma, però ja no és el mateix, ja no es viu tan intensament com es feia abans. Tot i així segueix sent una de les festes preferides de tots els infants.
El Carnestoltes.
El Carnestoltes és el personatge que representa aquestes festes, neix a Catalunya al segle XVII o més ben dit, els primers escrits provenen d'aquest segle. En el temps pre-quaresmal, els nostres pagesos construïen amb uns pantalons i una camisa vella farcits de palla i amb un tarot al cap i un nasllarg. El penjaven al paller i allí restava fins el dimecres de cendra, que el cremaven com a símbol de la fi d'aquestperíode. Sembla que fou a mitjans del segle passat que amb el resorgiment del Carnestoltes a Barcelona s'instaurà el ninot tret de la nostre pagesia com a Rei de la Gresca, i com sempre al final d'aquesta festa s'acaba amb la mort i el testament del rei Carnestoltes.
Us passo la recepta de coca de llardons.És súper fàcil de fer i surt molt més econòmica que comprar-la a la pastisseria.
La recepta:
Ingredients:
2 làmines de pasta de full rectangulars
150g de llardons
150g de sucre
pinyons
1 ou
anís i canyella (opcionals)
Preparació:
Estirar una làmina de pasta de full sobre una plata recoberta amb paper de forn, pintar-la amb una mica d’anís i espolsar-la amb canyella (opcional). Escampar per sobre elsllardons una mica picats i la meitat del sucre, deixant un marged'undit a tot el voltant.
Pintar el marge amb ou batut amb l'ajut d'un pinzell.
Cobrir amb l'altra làmina de pasta de full i marcar tota la vora amb una forquilla per tal d'enganxar les dues capes. Punxar una mica la pasta de full per tal que no s'infli, pintar-la amb la resta d'ou batut i espolsar-la amb sucre i pinyons. Coure la coca al forn a 190º fins que sigui daurada, uns 30 minuts.
Botifarra d’ou
Ingredients:
2/3 parts de papada de porc
1/3 part de panxeta de porc
Sal
Pebre
Elaboració
En primer lloc trinxeu la carn de porc i afegiu 18g/kg de sal i 3gr/kg de pebre. A banda heu de batre 8 ous/kg de carn amb 20gr/kg de sal. Barregeu els ous batuts amb la carn i embotiu la massa als budells prims del porc de manera que quedi molt tou ja que, al bullir, l’ou augmenta de volum i podria trencar els budells. Ho poseu en aigua bullent a 100 graus i reguleu el foc per a mantenir-lo a 80 graus durant una hora i quart. Quan la botifarra sigui bullida la submergiu en aigua freda durant dos minuts i la poseu a la nevera per a poder-la consumir fresca.
Setmana Santa
En el calendari cristià, la Setmana Santa és la festa més important. Commemora l'entrada de Jesucrist a Jerusalem, la seva mort a la creu i la seva resurrecció.
La Setmana Santa inclou diverses celebracions:
• el divendres de Dolors, és el divendres anterior al diumenge de Rams.
• el dissabte de Passió
• el dia de Rams commemora l'entrada de Jesús a Jerusalem.
• el dilluns Sants'incien els cicles de processons de Setmana Santa en moltes localitats.
• el dijous Sant celebra l'últim sopar.
• el divendres Sant recorda la crucifixió.
• la Vetlla Pasqual en la nit del dissabte Sant, celebra la nit Santa de la Resurrecció del Senyor.
• el diumenge de Pasqua celebra la Resurrecció.
• el dilluns de Pasqua.
La Setmana Santa se celebra a la primavera, però no s'escau en una data determinada del calendari, sinó que es determina d'acord amb el calendari lunar.
Als Països Catalans hi ha diverses tradicions populars relacionades amb la Setmana Santa:
• el tortell el Dia de Rams, i la mona de pasqua , de xocolata o de pa de pèssic, el Diumenge de Pasqua o el Dilluns de Pasqua.
• les celebracions de processons religioses, amb figures religioses, penitents, i moltes vegades manaies o armats, que són formacions de confrares vestits amb l'uniforme dels antics soldats romans, així com les representacions teatrals de la Passió en diferents pobles i viles; per exemple, la Passió d'Esparreguera, la Passió d'Olesa de Montserrat, la Passió de Benetússer o el Diumenge de Rams d'Elx.
Història del CARNESTOLTES
El Carnestoltes avui dia és una festivitat on tothom s'ho passa bé, organitza balls, jocs i tot tipus d'activitats relacionades amb aquesta festa.
Si busquem a l'Enciclopèdia Catalana la paraula CARNESTOLTES, la trobarem explicada com un període de divertiments públics que precedeix l'èpocad'austeritat i penitència de la Quaresma. Antigament i també en l'actualitat durant aquestes festes la gent es disfressa, i abans i potser encara en pobles molt remots quan algú veia pels carrers a una persona que no anava disfressada l'empaitavenamb una escombra, l'enfangaven, li llençaven serradures i cendra per tal d'embrutar-lo i quedar d'alguna manera disfressat. És per això que durant aquests dies les persones no partidàries del Carnestoltes procuraven quedar-se a casa i no voltar pels carrers, esperant l'arribada de la Quaresma.
També abans es reunia tot el poble en una plaça i pujant a sobre d'una tribuna començaven a fer crítiques d'allò que els desagradava, podien dir qualsevol cosa, i tothom teniadret a fer-ho, això sí, ho feien amb una màscara per no ser reconeguts i no tenir problemes.
El Carnestoltes prové d'èpoques molt antigues, èpoques en què la natura es mostrava més dura. L'home durant l'hivern observava que tot semblava mort: les fulles dels arbres queien, bufaven freds vents, la pluja es tornava neu, la nit era molt llarga i el sol escalfava poc.
És per això que l'home ha de fer quelcom per fer passar l'hivern ràpidament i és d'aquí d'on surten les festes i les cel•lebracions.
Tot i així, no se sap gairebé l'origen del Carnestoltes, se sap que organitzaven gresques i balls i moltes bromes, però a mesura que passava el temps s'anaven creant problemes. Al 1616 practicaven famoses festes, balls, saraus, màscares, caputxades, farses, entremesos i altres coses de folga i entreteniment.
És quasi bé el que fem a l'actualitat, però hi falta el personatge principal. Amb les guerres del 1640 fins al 1714 la cosa va empitjorar, ja que les guerres no permetien cel•lebrar festes i molt menys la del carnestoltes.
Va ser Carles III quin'aixecà la prohibició i el carnaval tornà a prendre una nova embranzida. A partir d'aquest moment les festes van començar a estendre's per tot arreu.
Tot anava molt bé fins que va arribar la Reial Pragmàtica de 1773, que prohibia les màscares, caretes i els saraus. Tot i així la gent feia els ulls grossos i el carnaval es cel•lebrava igualment.
A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa quedà prohibida a tot l'estat espanyol.
Tot restà prohibit, tan sols els infants la podien recordar tot disfressant-se, portar caretes o anar a enterrar la sardina.
Ara és quan el carnestoltes poc a poc torna a prendre forma, però ja no és el mateix, ja no es viu tan intensament com es feia abans. Tot i així segueix sent una de les festes preferides de tots els infants.
El Carnestoltes.
El Carnestoltes és el personatge que representa aquestes festes, neix a Catalunya al segle XVII o més ben dit, els primers escrits provenen d'aquest segle. En el temps pre-quaresmal, els nostres pagesos construïen amb uns pantalons i una camisa vella farcits de palla i amb un tarot al cap i un nasllarg. El penjaven al paller i allí restava fins el dimecres de cendra, que el cremaven com a símbol de la fi d'aquestperíode. Sembla que fou a mitjans del segle passat que amb el resorgiment del Carnestoltes a Barcelona s'instaurà el ninot tret de la nostre pagesia com a Rei de la Gresca, i com sempre al final d'aquesta festa s'acaba amb la mort i el testament del rei Carnestoltes.
